- STEVE BICKNELL
RESISTÈNCIA
UNDERGROUND
Sol·licitat
remixer, venerat promotor, disc-jockey implacable, Steve Bicknell
és un dels secrets millor guardats de l'electrònica
britànica; tota una llegenda. Els seus plàstics, impietosos
cremapistes amb una producció obscura, s'amunteguen a les maletes
dels més atrevits selectors de vinil, mentre l'eco de les seves
actuacions -en forma de club, festa o label- ressona fins en el més
fons del clavegueram londinenc.
Han transcorregut vui anys
des que Gonzo, la seva primera producció, va veure la llum
a Perfecto Records; un primer avís que ocultava darrera seu
una trajectòria considerable en el poderós circuit acid-house,
al capdavant de clubs com Fun City o Energy. Al llarg de molts anys,
les seves sessions, barreja de house i tecno primerenc, es van passejar
per la major part de pistes de ball del panorama britànic,
i li van fer guanyar el respecte de la plana major de l'underground
electrònic europeu.
El canvi de dècada
va portar novetats a la capital britànica de la mà de
col·lectius com Black Dog o Bandulu, que començava a
assenyalar Detroit en el mapa davant la mirada atònita dels
seus companys de vaixell. Bicknell, atent als canvis, va ser dels
primers que va perfilar el seu estil, rude i destructiu. Tecno minimal
i implacable, ple d'alusions als clàssiccs americans, però
amb un segell d'identitat inconfusible.
La seva activitat
frenètica, tant amb els Technics com a l'estudi, portarà
repercussions ben aviat: Cosmic i Club Trax, dues plantes de premsar
on edita el seu material, al costat de glòries de l'altre costat
de l'Atlàntic (Dj Rush entre d'altres). Lost i Burundi, els
seus clubs itinerants, completarien el des-plegament de mitjans. Res
de publicitat, res de promocions, només el boca-a-boca. Su-ficient
com per convertir-se en dues de les institucions més respectades
del panorama tecno anglès: la perpetuació de l'esperit
que va originar les conegudes warehouse parties, amb convidats de
luxe com Mark Broom, Jeff Mills o Autechre en un context de sub-versió
i extremisme sonor, sempre amenitzat pels seus sets. Aquells que hi
han estat asse-guren que és difícil oblidar l'experiència.
Seria una ximpleria
perdre-s'ho.
-
-
ROC JIMÉNEZ.
|
